España / Cataluña / l'Espà
l'Espà
.gif)
Regreso a Cataluña Regreso a principal
Lo más reciente
Lo más reciente
Nucli de l'Espà
El Nucli l'Espà es formà al entorn de l'església de Sant Andreu. Aquesta església, construïda cap al segle XII i d'estil romànic, conserva pocs elements d'aquest temps, amagats per les estructures afegides posteriorment. La porta d'entrada, a migjorn, és l'element romànic més interessant.
L'Espà era punt de partida d'un cable telefèric que transportava a Guardiola de Berguedà el Carbó extret de les mines. El dia 13 de juny, festivitat de Sant Antoni de Pàdua, se celebra un aplec. Entre els actes de la festa es reciten els Miracles de sant Antoni, goigs en els quals es recorden fets miraculosos del sant. I el tercer diumenge de setembre se celebra la festa major.
En la mina Clara, situada prop del nucli, hi esdevingué, el 10 d'Abril de 1944, l'accident més important de la mineria catalana i espanyola : degut a una explosió de grisú hi moriren 34 minaires.
Saldes és un municipi del nord de la comarca del Berguedà, situat al peu del Pedraforca, a la banda est de la muntanya, en mig de les Serres del Cadí i d'Ensija.
Limita, al nord amb l'enclavament dels Cortils de Bagà i amb el terme de Gisclareny; a l'est amb Gisclareny i Vallcebre; al Sud amb Fígols Vell i Gósol; a l'oest amb Gósol i per la banda Nord Oest amb Josa de Cadí i Tuixent (Alt Urgell).
El terme municipal abraça el vessant sud de les serres del Cadí i de Pedregosa, per la banda occidental limita amb el Pedraforca i pel sud limita amb vessant nord de la serra d'Ensija i els cingles de Costafreda. La part central es la vall que formen aquestes vessants. S'hi forma també el riu Saldes (també conegut com riu d'Eina) per la confluència de la Riera Salada , que recull les aigües provinents de la serra d'Ensija i el torrent de Gresolet que recull les de la serra del Cadí i del Pedraforca. El riu s'uneix al Llobregat més avall de Guardiola de Berguedà.
[modifica]Demografia
Entitat de població Habitants
l'Espà 3
Maçaners 24
Saldes 309
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
31 40 43 435 304 1.247 660 386 369 410
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
382 582 675 864 1.064 405 302 350 335 331
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
348 346 328 325 338 326 344 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
[modifica]Història
Dolmen de Molers
Entre Maçaners i Saldes prop de Molers s'hi troba un dolmen com a testimoni de la presència d'humans en la zona des de la prehistòria.
El nom del municipi apareix documentat per primer cop l'any 839 en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell on hi apareix amb el nom de Sallices.
Al segle XII els senyors del castell de Saldes eren el barons de Pinós. En el cens de 1359 exposat a les corts de Cervera el poble compta amb 36 focs i és sota propietat de Galceran de Pinós.[2]
Posteriorment, durant el segle XVI el municipi passà a mans del duc d'Alba.
A mitjans segle XIX Saldes comptava amb 120 cases i 360 habitants (incloent-hi els veïns de Maçaners), els quals es dedicaven principalment a la ramaderia i l'agricultura [3]
Amb el descobriment d'un gran jaciment de carbó a finals del segle XIX comença l'activitat minaire. Aquesta activitat es convertí en l'activitat econòmica més important del poble i provocà l'explosió demogràfica d'aquest. Durant el franquisme arribaren al poble molts minaires, i les seves famílies, provinents de les mines d'Astúries degut, sobretot, a que el regim franquista "desterrava" a aquests minaires per la seva ideologia Sindicalista i per les vages que s'hi havien provocat. Aquest fet provocà la construcció d'un quarter de la Guardia Civil en el poble (l'únic dels voltants).
L'activitat minera del poble s'ha mantingut fins l'any 2008 en què la mina, explotada per l'empresa Carbones Pedraforca,s.a. s'ha clausurat.
L'any 1982 el massís del Pedraforca fou declarat Paratge natural d'interès nacional.
[modifica]Nuclis de Població
El terme municipal compte amb dos nuclis de població importants, a banda del nucli de Saldes, i masies i cases disperses pel terme.
[modifica]Maçaners
Nucli de Maçaners
El Nucli de Maçaners es situat a 1.240 m d'alçada, situat poc abans d'arribar a Saldes (si ens dirigim des de Guardiola cap a Saldes). Des d'aquest indret hi ha una bellíssima perspectiva del Pedraforca. Als seus voltants es troben nombroses fonts com la de Ca la Pona, la Clavellina, Sussenc, Freda, la Guia, el Prat de la Quera, Vella, el Sull, etc.
El segon diumenge de juliol, des del 1985, Maçaners organitza una trobada d'acordionistes vinguts d'arreu (catalans, andorrans, gallecs, occitans i bascos) i amb gran èxit de public.
La festa major de Maçaners se celebra el diumenge més pròxim al 18 de juliol.
[modifica]L'Espà
Nucli de l'Espà
El Nucli l'Espà es formà al entorn de l'església de Sant Andreu. Aquesta església, construïda cap al segle XII i d'estil romànic, conserva pocs elements d'aquest temps, amagats per les estructures afegides posteriorment. La porta d'entrada, a migjorn, és l'element romànic més interessant.
L'Espà era punt de partida d'un cable telefèric que transportava a Guardiola de Berguedà el Carbó extret de les mines. El dia 13 de juny, festivitat de Sant Antoni de Pàdua, se celebra un aplec. Entre els actes de la festa es reciten els Miracles de sant Antoni, goigs en els quals es recorden fets miraculosos del sant. I el tercer diumenge de setembre se celebra la festa major.
En la mina Clara, situada prop del nucli, hi esdevingué, el 10 d'Abril de 1944, l'accident més important de la mineria catalana i espanyola : degut a una explosió de grisú hi moriren 34 minaires.
[modifica]Feners
Caseria del municipi, al vessant meridional del Pedraforca, a l'esquerra de l'aigua de Valls, aigua avall de l'Espà, de la qual parròquia depèn. Al s XIII pertanyia als Pinós (anteriorment havia rebut una carta de franqueses dels comtes de Cerdanya), que la feren fortificar.
[modifica]Molers
Llogaret situat a 1 163 m alt en un planell que domina, per la dreta, l'engorjat riu de Saldes. Cal destacar l'església de Sant Ponç (romànica).
[modifica]Veïnats
Prop del nucli de Saldes, a l'oest del poble, hi trobem el barri de Cardina i el veïnatge del Coll de la Trapa situat al vessant oriental del coll del mateix nom.
[modifica]Llocs d'interès
El Pedraforca i Saldes enmig de les pollancres
El refugi Lluís Estasen
Santuari de Gresolet. Església romànica del segle XIII, remodelada el segle XVII.
Castell de Saldes. Les primeres notícies d'aquesta construcció són del segle XI. Cal destacar-ne l'edifici fortificat i l'església del castell, dedicada a santa Maria. També hi ha restes de muralles, marges de pedra i fonaments d'altres construccions.
Santa Maria del Castell (segle XII). Construïda just al costat del castell, d'estil romànic. Cal dir que la verge romànica que restava en l'església desaparegué l'any 1936 durant la Guerra Civil.
Sant Martí de Saldes (segle IX). Situada en el centre de la població. Es conserva en el seu interior la verge romànica del santuari de Gresolet (segle XIII) i l'altar barroconeoclàssic (s. XVIII).
Sant Andreu de l'Espà (segle X). Ha estat molt modificada.
Sant Ponç de Molers (segle XI o XII) Església petita no documentada fins el 1632. És d'una sola nau i ha estat restaurada darrerament.
Sant Sebastià del Sull (segle IX). Antic monestir, actualment en estat ruïnós.
Dolmen de Molers.
Refugi Lluís Estasen situat al lloc conegut com la llaça dels prats, al peu del Pedraforca.
Mirador de Gresolet, situat prop del refugi i des d'on es te una vista de la vall de Gresolet des d'una alçada considerable.
Refugi de Pleta de la Vila
[modifica]Excursionisme
Donada la proximitat amb el massís del Pedraforca l'activitat excursionista al voltant de Saldes és força important. Des de finals del segle XIX, es té constància de l'interès del massís del Pedraforca com a fita muntanyenca. Les dues bases principals d'ascensió al Pedraforca són els pobles de Gósol (vessant occidental) i Saldes (vessant oriental).
[modifica]Senderisme
El Pedraforca des del castell
Pedraforca
Si bé les rutes més senzilles d'accés al Pollegó superior són les que hi arriben passant per l'enforcadura, la més utilitzada és la que surt del refugi Lluís Estasen i travessa per sota la paret nord fins a la balma de les Orenetes i el coll del Verdet. Des del coll del Verdet, l'itinerari puja la canal del Verdet i segueix, amb una grimpada, l'esmolada cresta oest fins al cim del Pollegó superior. El descens més freqüentat és per la tartera que baixa cap al refugi Lluís Estasen.
Si en comptes d'ascendir al cim, el que es vol és tenir una visió del Pedraforca per tots els seus vessants, es pot fer l'itinerari conegut com a Pedraforca 360º.
Altres senders:
GR 150: Dóna la volta al Parc Natural del Cadí-Moixeró, passant prop del Paratge.
GR 107 o Camí dels Bons Homes: Va de Berga a Montsegur, passant per Gósol.
PR-C 124 que forma part del camí dels Segadors: Va de Saldes a Olià travessant el Paratge.
Un gran nombre de senders locals (SL).
[modifica]Escalada
Article principal: Pedraforca
[modifica]BTT i 4x4
Una altra activitat que es pot fer pels voltats és el circuit amb BTT també apte per a vehicles 4x4 que va de Saldes a Gresolet, passant pel mirador de Gresolet, el Collell i coll de Bauma. Amb aquest circuit es gaudeix de bones vistes del Pedraforca i la serra del Cadí, dels magnífics boscos de la vall de Gresolet i la possibilitat de veure algun ramat d'isards pasturant pels prats de la zona.
[modifica]Festes i Dates del poble
El 25 de març, Santa Maria del Castell.
2on. Dissabte de Juliol Trobada d'Acordionistes de Maçaners.
3er. Diumenge de Juliol Festa major d'estiu de Maçaners.
Següent Diumenge de la mare de deu dels Dolors Festa Major de L'Espà.
El 26 d'agost, Santa Severina patrona de Saldes, és la Festa Major d'estiu.
El 8 de setembre Mare de Déu de Gresolet. Els Saldencs ho celebren fent un aplec al Santuari de Gresolet.
El 1 de novembre, Tots Sants se celebra la Fira medieval a Saldes
El 11 de novembre, Sant Martí, se celebra la Festa Major D'hivern de Saldes
El 30 de novembre, Sant Serni, se celebra la Festa Major D'hivern de Maçaners
El 4 de desembre se celebra Santa Bàrbara patrona dels minaires
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca Espanya
Catalunya
Barcelona
Comarques centrals
Berguedà
Gentilici Saldenc, Saldenca
Superfície 66,40 km²
Altitud 1.215 msnm
Població (2011[1])
• Densitat 324 hab.
4,88 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 395873 4676245(i) 42° 13′ 53″ N, 1° 44′ 17″ E (mapa)
Organització
Entitats de població
• Alcalde:
Dolors González Dana (PSC-PM)
Codi territorial 081901